ELS MITES

1. Què és el mite?
La paraula mite ve del grec “mithos” que vol dir relat i fa referència a un relat tradicional que parla de déus i herois que van viure en temps remots, a través dels quals s’explica l’origen del món, es proporcionen models de conducta, es transmet coneixement i s’expressa la particular visió del món de la cultura en la qual s’inscriu.

2. On apareix? Com?

El mite apareix com un intent per comprendre o intentar comprendre i explicar la realitat.

3. Quina importància té el mite?

El mite ens serveix per explicar el que ens envolta ja que l'èsser humà sempre ha necessitat poder explicar-ho tot i entendrer-ho tot.

4. Explica el mite a partir de la idea de Lévi-Strauss, Roland Barthes i Mircea Eliade.

-Levi-Strauss: Pensa que els mites tenen lògica i que tenen sentit.

-Roland Barthes: Un relat de fets maravillosos, els seus protagonistes son èssers sobrenaturals.

-Mircea Eliade: Diu i pensa que el mite és una realitat, no només una imatge.

5. Quines característiques té la literatura oral?

-Context cultural predeterminat.

-Transmitida de generació en generació.

-Sol ser anònima.

-Varies diferències degudes a la transmisió.

-Juga un paper central en el registre de la memòria productiva.

-Es sol difondre a àmbits públics o jornades laborals i de festa familiar.

EL MITE XINÈS DE LA CREACIÓ

Els cels i la terra eren solament un i tot era caos. L'Univers era com un enorme ou negre, que portava en el seu interior a P'an-Ku. Després de 18.000 anys P’an-Ku es va despertar d'un llarg somni. Es va sentir sufocat, per la qual cosa va empunyar una destral enorme i la va emprar per obrir l'ou. La llum, la part clara, va ascendir i va formar els cels, la matèria freda i tèrbola va romandre sota per formar la terra. P’an-Ku es va quedar en el mig, amb el seu cap tocant el cel i els seus peus sobre la terra. La terra i el cel van començar a créixer a raó de deu peus al dia, i P’an-Ku va créixer amb ells. Després de 18.000 anys més, el cel era més gran i la terra més gruixuda; P’an-Ku va romandre entre ells com un pilar gegantesc, impedint que tornessin a estar units.

P’an-Ku va morir i diferents parts del seu organisme, es van transformar en elements del nostre món. El seu alè es va transformar en el vent i els núvols, la seva veu es va convertir en el tro. Del seu cos, un ull es va transformar en el sol i l'altre en la lluna. El seu cos i els seus membres, es van convertir en cinc grans muntanyes i de la seva sang es va formar l'aigua. Les seves venes es van convertir en camins de llarga extensió i els seus músculs en fèrtils camps. Els interminables estels del cel van aparèixer del seu pèl i la seva barba, i les flors i arbres es van formar a partir de la seva pell i del fi borrissol del seu cos. La seva medul·la es va transformar en perles. La seva suor va fluir com la generosa pluja i la dolça rosada que alimenta a totes les coses vives de la terra.

VIATGE A L' ANTIGUITAT DE ROMA

Avui, els alumnes de les classes G i I de Sant Josep Obrer, hem fet un viatge a través del temps fins a Roma acompanyats per les professores Laia (professora de llatí) i Antònia (professora de literatura universal).

Tots junts hem anat a la Caixa Forum, on ens esperàven 177 fabuloses peces (quadres, pintures, mosaics...) sobre la dona a Roma. Per realitzar l'activitat, hem separat el grup en 2; primer han entrat els de literatura universal i alemanys i després han entrat els altres.

Primer hem començat a la part d'abaix i després hem anat al pis d'adalt. En aquest interessant viatge, hem après fets culturals i tradicions que a classe, no haguessim pogut aprendre.

Aquí hi ha uns quants d'exemples:

-Aquí les dones començaven a poder tenir riqueses.
-Es començaven a fer retrats.
-Segons el pentinat, podem saber l'èpòca a la qual vivien.
-Els tupes eren gegants.
-Els cabells recollits significaven estatus, mentre que alliberats, significava pobresa.
-Les dones s'havien de posar un vel per sortir al carrer.
-Es posaven perruques perque la calvície era n defecte molt gran.
-El cabell ros era el més valorat.
-El color dels cabells simbolitzava l'estatus social.
-Les prostitutes es tenyien els cabells de blau o vermell.
-Les perruqueres (nartrites) feien els tupes tan ben fets.
-Momificaven el cos.
-Es maquillaven d'aquesta forma:   -pómuls blancs a partir de plom.
                                   -llavis vermells a partir del vi.
-Les celles gruixades eren tendència.
-Es posaven mes celles amb formigues picades.
-Es vestien amb moltes peces de roba, hi havia la pala (decorava) i l'estola (era una túnica molt llarga).
-Els color més difícils d'aconseguir eren blanc, vermell i morat respectivament.
-La dona perfecte era aquella que cuidava als fills a l'àmbit domèstic, dona i mare.
Quints fito, és l'escultura de Marcelina, la dona de Claudi, sostenint al seu fill, per això és de "postureo".
-Els matrimonis èren concertats.
-Va aparèixer Hermafrodita (cos de dona, genitals masculins).

LES DONES A LA BÍBLIA

En l'antiguitat hi havien 2 relats que explicaven la creació de la dona, entre els quals hi havien diferències.
El primer explicava que l'home i la dona es varen crear alhora, per igual, això, es refereix a què l'home i la dona estàn al mateix nivell i per tant la desigualtat de gènere hauria de ser nul·la. També m'agradaria afegir que si interpretam aquesta versió de la creació ens adonam què no ens donen  gaire informació.

Xerrant de la segona versió cal dir que en aquest cas hi ha més informació, i al contrari de l'altre, en aquest cas si que podria dur a pensar cap al machisme, degut a que aquesta versió explica que Déu va crear a la dona a partir d'una costella de l'home (Adán), ja que aquest es sentia totsol.

Sincerament pens, que la segona versió es més extensa, però que és un poc masclista així que no sé quina és millor i quina pitjor, simplements sé, que cap d'aquestes dues versions ni cap altre, estan acceptades i demostrades així que viurem amb intriga tota la nostra vida probablement.


Ademés, m'agradaria mencionar que tot seguit que es crees la dona, Déu el va dir que megessin i bebessin de tots els fruits i aigua de tot els arbres del jardí de l' Edén, excepte de l'arbre del bé i del mal del centre del jardí. La serp, molt astuta, va convènçer a Eva que mejès del fruit de l'arbre prohibit, i aquesta en va menjar, però no només això, sinó que va donar-ne de menjar a Adán.

Després d'això, Déu els va castigar a la serp per dolenta, a que s'arrosseguès tota la vida, i als humans, a l'excili de l'Edén i a sentir vergonya per anar nus.
Ademés, els va castigar a la dòna a haver de parir per procrear i a l'home a mantenir la família (aquí trobam una altra cita sexista).

Aquesta imatge reflexa perfectement la història que us acabam de contar.

PEL·LICULA DE TROYA (SINÒPSIS)

Al llarg del temps, els homes han fet la guerra, ja sigui per poder, per glòria, per honor o per amor.

A l'antiga Grècia, la passió de dos dels amants més llegendaris de la història, Paris, príncep de Troia i Helena, reina d'Esparta, desencadenà una guerra que assolarà la Civilització. Tot començà perquè al Judici de París, després de totes les corrupcions de les deeses, aquest, va triar com a la més guapa de l'Olimp a Afrodiat, la qual li va prometre la mà d' Helena d' Esparta. Un dia París va cridar a Afrodita per aconseguir la mà d'Helena, i Menelau s'enfadà ja que fou un atac al seu orgull, el qual estableix que, una ofensa a Menelau és un afront a su Germà Agamèmnon, el poderos rei de Micenes, que reuneix a tots els exèrcits de Grècia per recuperar a Helena de mans dels troians i defensar l'honor del su germà.

La veritat és que la lluita per l'honor per part d'Agamènon està corrompuda per la seva incontenible codícia, necessita el control de Troia per assegurar-se la supremacia de su ja vast imperi. La ciutat emmurallada, sota el Comandament del rei Príam i defensada pel poderos príncep Hèctor, és una fortalesa a la qual cap Exèrcit ha Estat capaç de penetrar. Només un home s'erigeix ​​en la clau per a la victòria o la derrota de Troia el qual era Aquil·les, considerat el més gran guerrer viu.

Arrogant, rebel i aparentment invencible, Aquil·les no va sentir lleialtat per nigú ni per cap de bestiar, excepte per la seva pròpia glòria, ja que ell s'autodenominava deu. Malgrat això, ell estava liderat per Agamenon, el qual li llevaría a Briseida, el seu futur premi del qual s'acabaria enamorant.

Dos mons sencers, aniran a la guerra per l'honor i el poder. Milers d'homes moriran en su lluita per aconseguir la glòria. I, per amor, una nació quedarà reduida a cendres.

Aquí us deixam un link per veure un resum de la pel·lícula:

https://www.youtube.com/watch?v=-EFO0OtP9Jw

ELS DEUS GRECS

Per acabar, m'agradaria fer una menció als deus de l'antiga Grècia, els quals intervenien en la vida dels humans si volien i quan volien. Aquests, èren igual que els humans, excepte pels poders i per la inmortalitat que poseïen, aquests deus, tenien també sentiments, els quals els feien molt humans.

Ademés s'ha de dir que els deus vivien al l'Olimp, la cima de la muntanya més alta de grècia. Entre ells èren infidels i tots ansiaven amb el poder absolut, el qual era poseït per Zeus.

Aquí podem veure els dotze deus grecs importants, a l'esquerra, i a la dreta, la llista de tots els deus grecs.

Aquí us deix un link d'un video sobre un xat de whatsapp amb una mica d'ironia què explica una mica el caràcter dels deus i sobretot es entretengut, passau-vos-hi:

https://www.youtube.com/watch?v=K9fhWiOAQxs